Sr. Caracol

Dejadme que os cuente, que desde hace 5 años, cada verano he recorrido la geografía catalana con una banda histórica del pop de mi pequeño país, Els Pets. Seguramente han sido más de 150 conciertos, con sus 150 pueblos distintos… son cientos de kilometros! Este año no estaré con ellos en el escenario poniendo imágenes a su música, así que dedico estas líneas a los amigos que he hecho en este camino tan largo e importante para mi carrera.

Tot just ara fa 5 anyets que va sortir el videoclip “Agost” del forn dzeril i vaig començar a sentir aquella cançó com a part de la meva vida i es va convertir en la melodia d’una etapa laboral i de relacions humanes que mai oblidaré. I és que tot el que va començar a passar des d’aquell moment va ser cada cop millor i més divertit. Si ara miro el video sento fins i tot una mica de vergonya per la tècnica, una mica coixa i feixuga, però és que tot just començàvem… però el que no ha perdut aquest video amb els anys és frescura, ganes de fer-te despertar, d’aixecar-te, de recordar bons moments d’amics, de més de 120 concerts que he recorregut amb aquesta gran familia que son Els Pets i que no la formen nomès els tres iaios… la formeu molts de vosaltres.
Cada cançó, cada melodia, cada lletra que he hagut de escoltar milers de vegades per possar imatges ha passat a formar part de la meva discoteca particular, fins i tot aquelles a les que tenia una mica de ràbia i me les he hagut de tragar.
Però va haver-hi una cançó, nomès una, a la que no vaig atrevir-me a possar imatges, una cançó tan sublim que vaig sentir-me incapaç de dibuixar ni amb fotos, ni amb vídeo, ni amb il·lustracions… aquesta cançó és “Com anar al cel i tornar” i vaig decidir possar fragments de la pel·lícula “400 cops”, de François Truffaut. El Lluís parla d’ell a la lletra i vaig pensar fer-li un homenatge. Tot just ara es celebren 50 anys que aquell jove director francès va arribar a Cannes amb la pel·lícula sota el braç, i li va canviar la vida. Així que ara, quan torni a veure Agost i apareguin tots aquells nens feliços que surten al clip, a prop del mar… també pensarè en el petit Doiniel (el protagonista del film)… i en tots vosaltres…

pd: son cientos, miles de fotos las que podría poner aquí, pero pongo esta que he tomado esta tarde con el iphone en la estación de hospitalet de l’infant, donde tomamos imágenes para el videoclip Agost (os lo adjunto abajo) y que me ha despertado toda esta nostalgia…

Dirección: Alvaro Sanz

Dirección de fotografía: Marc Enseñat

4 comentarios para “400 cops… units pel mar.”